El lloro de Flaubert , l'obra mรฉs cรจlebre de Julian Barnes, no รฉs ni una novelยทla, ni una biografia, ni un assaig sobre teoria literร ria, sinรณ mรฉs aviat una combinaciรณ de tots aquests gรจneres: un brillant exercici literari, audaรง i elegant, amb una trama amenรญssima que alterna magistralment ficciรณ i realitat. Amb motiu dels quaranta anys de la publicaciรณ presentem una nova ediciรณ amb la traducciรณ revisada i un nou prรฒleg de l'autor.
Julian Barnes narra la vida de l'ilยทlustre Gustave Flaubert a travรฉs de la mirada de Geoffrey Braithwaite, un metge vidu i retirat, fascinat amb la figura de l'escriptor francรจs. Ho ha llegit tot sobre ell i ja nomรฉs li queda pendent aprofundir en el procรฉs de creaciรณ, en la seva vida amorosa... i en el lloro que dona tรญtol a la novelยทla.
ยซUna lliรงรณ que vaig aprendre per aquella รจpoca รฉs que no serveix de res intentar preveure qui seran els teus lectors. Els teus "lectors" sรณn persones a qui els agrada llegir els teus llibres, que els llegeixen amb atenciรณ, que et riuen els acudits, que se senten perplexos quan tu vols que s'hi sentin, commoguts quan tu ho vols... I de la mateixa manera que el lector ha de confiar en l'escriptor, tambรฉ cal que l'escriptor confiรฏ en el lector.ยป Julian Barnes, del Prรฒleg